HEM PICAT MOLTA PEDRA

Una decisió

Hi ha alguna decisió que tots alguna vegada al cap hem tingut entre mans. Un canvi de vida, un canvi que deixa un món enrere una ica amagat momentàniament pero que després aixo t’ajuda a impulsar per anar cap endavant. Parlem de somnis llargament desitjats. De somnis que no arriben per casualitat. Arriben després d'anys picant pedra, adaptant-te als canvis i acceptant que el preu també forma part del camí.

Parlem de somnis. De somnis llargament desitjats. De sominis que exigeixen anys de feina. De picar pedra quan ningú et mira. D'una constant reinvenció sense perdre l'essència. En el Cesc Senpau en els 54 anys tenir la sensació d’haver arribat a port li compensa tots els obstacles trobats en el camí. De Puigcerdà a Dubai. No és un oasi, es la consecució d’haver estat consequent sobra la seva idea de bàsquet i de vida. Un aprenenatge i una continuitat sobre unes portes que s'han obert, altres que s'han tancat i altres que quan semblaven obertes s'han tancat. Això li podri haver creat un desànim, ell se n'ha sobreposat trobant un camí suficientment divertit, motivador i engrescador que el fa està satisfet de la seva trajectòria. De les decisions que canvien una vida en segons que resumeixen mes de quaranta anys amb el bàsquet.



El preu

De pel·lícula? Uns 6000 km, 6 hores i mig d’avió. Conflictes internacionals que fan reformular espais i temps de l'equip. Reubicats 65 dies a Sarajevo (Bòsnia) pel conflicte entre Irán i Estats Units, que afecta i tensiona tota la zona del Golf Pèrsic. I amb uns menors de diferents parts del món lluny de Dubai. També en aquest còctel explosiu cal sumar-li a nivell personal tenir la parella, els pares lluny i la dificultat de retrobar-se durant l’any. Però no es perd l’esperança de que tot això val la pena, de la dificultat n’aconsegueixen fer art. Una experiència prou potent i prou xula com diu ell per a que et vagis sobreposant a qualsevol obstacle que  estigui venint.  El preu de perseguir un somni.

El gran descobriment

"El talent existeix. Però l'èxit és detectar-lo, cuidar-lo i modelar-lo."

En un món cada cop més competitiu i professional el talent sol no garanteix res. Tot ve sobre un treball d'unes habilitats distintives i amb una mica de sort otorgar les eines per la possibilitat d'un futur profitós. Compartir un programa amb diferents realitats, contexts fa que tothom en surti beneficiat, en aquest win to win que apareix el conceptes equip. Aquí el Cesc ho té molt clar que és formar i garantir que aquests joves puguin tenir algun dia una porta oberta per retornar. De garantir que si fan el salt endavant prematur el club tingui una recompensa econòmica pels treballs de formació realitzats i un possibles drets de retorn. Ell insisteix la importància d'un prestigi, de sentir-se orgullós de tenir jugadors creats sota el paraigues que cerquin un camí fora sense oblisar sempre podran tornar per crear carreres sòlides. Adaptar-se els temps que corren. Uns que no sabem ben bé quins són  però que deixen clar que és adaptar-te, evolucionar o morir. Talent treballat.

La metodologia 

El darrere d’un èxit tot es construeix amb moltes hores de treball. El mètode del Cesc són hores i hores de treball. En el seu còmput general entre sessions de gimnàs, individuals, col·lectives i de partits n’han fet 535 en 10 mesos. Moltes hores de feina en un mètode que no deixa de ser recurrent que és assaig/error. Treballar, automatitzar, sequenciar, potenciar les activitivitats. En el seu cas insisteixen en millorar els aspectes que creuen que són esscenails perquè un jugador jove pugui fer el salt a categoria sènior. Què pot necesitar un jugador de 17 anys per fer el pas a jugar amb els grans. Moltes coses on incidir. 

La realitat d'una joventut d’avui en dia que sovint té una capacitat d’esforç i de sacrificar-se inferior fa que posin tots els sentits en la famosa cerca de la cultura de l'esforç. Sobre uns imputs molt clars d'un programa que és per donar una oportunitat de vida a través del bàsquet, ells han aconseguit que els joves hagin entès que el projecte és un regal, una oportunitat única inmensa que no tothom tindrà mai. O es pugen el tren o segurament no n’hi haurà cap més. Pels temps que corren ho entenen a la perfecció, més segurament per la motxilla que arroseguen dels seus passats més recents. El treball d'acompamanyent i de transmissió d'uns valors sobre comportaments i actituds comenta el Cesc és un èxit rotund perquè ho donen tot a pista i a fora en són exemples del treball de dins.

L’equip humà 

El Cesc ha treballat colze a colze amb el head coach Irhad Tinjak el programe Elit formatiu del Dubai Basketball. A través de l’alma mater del projecte, el Dejan Kamenjasevic (un altre català d’adopció) aconsegueixen fer una aposta formativa segura via el bàsquet de competició. La magnifica experiència de l’unió del Cesc i del Irhard fa que el projecte creixi i obri noves vertents com la de detecció i formació de talent desde 0 a jugadors nascuts a Dubai. De tenir algú amb qui parlar el català l’ha ajudat en una temporada plena d’obstacles. El desembarcament d’altres catalans com la del David Jover en comunicació i la inmiment arribada de Xavi Pascual i dels seus assistents reforçarà aquests vincles. Filosofies de treball semblants d’una terra prolífica que per coses de la vida s’optimitzen lluny de casa. 

El final

I si tots tenim una Dubai dins nostre? No ha de ser per força un lloc, una mateixa decisió en un canvi. Confluir una oportunitat sobre una por. 

Fora càmera vaig certificar que no només havia compartit un temps amb un entrenador de bàsquet. Havia estat parlant amb una persona que m'acabava de recordar que els somnis no apareixen. Es construeixen. Totes les hores, renúncies, pors decisions si poden valdre la pena. Tenir una paciència en la societat de la pressa i del moment immediat de continuar picant pedra amb un sentit quan encara ningú sap si algun dia arribarà l’oportunitat. I si el preu més alt no és marxar a 6000 km de casa? L’aprenentatge es un camí que ens transforma, una renúncia que ens modela i que la recompensa més gran no és arribar en un destí. Convertir-te en la persona que t’has treballat per arribar-hi.

Els somnis tenen un preu, a vegades el preu més alt no és marxar lluny. És no atrevir-se a començar.

PERQUÈ ELS RESULTATS VOLEN, PERÒ ELS RECORDS PERDUREN.